Blogia
Viure és un plaer (o no)

L'Argot

Feia tant temps que no llegia aquesta paraula. ( Sergi, sí que en tinc un d'exemplar, però de la frase aquesta no m'en recordo, tot i que estic segura que és teva). L'Argot va ser un intent de dos ingenus en publicar una petita revista. Sense cap pretensió volíem tenir un lloc on poder escriure, dibuixar, opinar,... tal i com nosaltres volíem, però això implica un temps, dedicació, imaginació i DINERS. Sergi disposava de les tres primeres, jo de cap d'elles però sí de ganes i sols va poder sortir el primer exemplar. El més bonic d'això per mi va ser que pensava arribar a un lector molt determinat, sobretot en edat, i va resultar que un dia el meu pare em va dir " he visto la revista que habeis hecho, está bien, es divertida" i jo vaig flipar, no podia comprendre com li havia arribat a les mans i tampoc no ho vaig preguntar (tinc la mala costum de quedar-me amb el dubte de les coses). Crec que l'Argot va ser el final de moltes coses, potser ara barrejo records, però crec que desprès ja va marxar Sergi a Barcelona, o potser no va ser així, ... També recordo anar a Barcelona amb Sergi i l'altre que no recordo el seu nom, a cobrir una notícia per al diari de Tarragona o per a L'Ebre, tampoc o recordo, però sí que tinc clara l'imatge quan em van buscar i em van veure amb un micròfon a la mà ajudant a un periodista d'Amposta a entrevistar a no sé quin polític. JAJAAJAAJAAJ de veritat que va estar molt bé. Teníem una petita oficina a Tortosa, era un pis a un bloc d'aquest antics, típic de les pel.lícules d' Almodóvar. Sostre molt alt, finestrons, moltíssima llum,... de quan en quan em pregunto on estar aquella noia que estava en aquell pis, i que va escriure un article que es va publicar en un periòdic de veritat, d'aquests que surten a la venda tots els dies. Si algú la veu dieu-me-ho, m'alegrarà saber que alguns cops encara està amb nosaltres.

5 comentarios

L'ARGOT -

Dons mira per on ja tenim l'ARGOT penjat a la web. Us convido a tots a llegir-ne unes pàgines clicant en el nom de l'autor "L'ARGOT".

lomac -

Hola nois només dir-vos que podríeu continuar escrivint aquell projecte que comenteu ja que els formats digitals que utilitzem avui en dia son més gelats que un dia al pis de sant cugat.. Jo també desitjo poder fer una revista algun dia i m'encantaria sentir la sensació que vau tenir llavors. Bueno xicuelos que si algun dia us tornen a entrar ganes jo m'ofereixo a maquetar-la com a mínim. Vingandoncs. Sssta pronte. Germán.

Sergi -

Cari, et vull felicitar per l'estupendo comentari que m'has deixat al meu blog. M'ha fet pensar i m'ha servit moltíssim. Desitjo que continuïs escrivint.

Patri -

Et faig una còpia, no hi ha problema.

Sergi Ferré -

Sí, nena! L'Argot es el testimoni de la nostra "movida ampostina". Anda que no la vam liar! Ens ho vam passar súper be (no n'estranya que el teu pare es partís la caixa llegint-la). Encara em recordo lo viu i creatiu que em sentia al teu costat en aquella època. Eres el meu oasis en mig del desert que per a mi era Amposta. Per cert, "l'altre" es diu Joan Bertomeu o algo així. Te'n recordes de la moguda? M'agradaria tant tenir una còpia de la revista... Me la podries fer i deixar-la, si mai baixes a Amposta, a la botiga dels meus pares? Ells me la farien arribar i jo m'encarregaré de compensar-t'ho. B7!