Blogia
Viure és un plaer (o no)

Una altre cop

Torna a haver un gos perdut pel barri, sembla mentira. Té un troç de corda al coll, és possible que no l'hagin abandonat i que s'hagi perdut. Però ho sento, no el puc recollir. Tambè és caçador. La veritat és que sembla molta casualitat. De veritat que no m'entra al cap. No ho entenc, per què?? a més em torna boja la passivitat de la gent. Tothom estem esperant a que algú el pugue acollir, sàpigue qui és el propietari, simplement s'en canse i canviï de barri... és molt trist però és així. Quan nosaltres siguem persones dependents segur que tambè hi haurà gent que pensarà el mateix de nosaltres.

2 comentarios

Sergi -

Per cert, m'encanta la coletilla de "(o no)" de lo de "Vivir es un placer". No per que sigui negatiu, si no per que planteja un reflexionament, i es això l'interessant de la vida. Per cert, jo ara també tinc un blog. T'invito a llegir-lo picant a sobre del meu nom en aquest comentari. Muà!

Sergi -

Es així com dius.