A petición de Slump
La amistad: Afecto desinteresado (definición extraida del diccionario ITER Sopena del año 1.980)creo que es la mejor definición y la mejor respuesta que puedo dar. Es imposible poder ponerle tiempo al proceso de "amistarse", ya que la transición es tan sutil que no se puede datar, y pasa tan pocas veces a la vida, que es muy difícil hacer una estadística fiable. Yo, la verdad, soy algo privilegiada, es cierto que miro atrás y los recuerdos de aquellos a los que considero mis grandes amigos/as me hacen sentir muy, pero que muy bien, y lo cierto es que tengo muchos grandes momentos:
Para X. aquell dia a la plaça del Poador serà per sempre emblemàtica i poteósica, no recordo mai haver rigut tan i tan a gust. Aquell dia al Bodegón fent els castells de cartes i en el mocador que feia olor a ambientador de cotxe també va ser massa. El dia que després de l'esmorçar del bou vam anar a la platja, el dia aquell al parque que va venir aquell noi dient : "a tu t'agraden los animalets", .... hi ha molts records que fan que no pugue evitar tenir com ara mateix un sonriure. Després estan els moments en S. les converses super intimistes que ara com ara sembla impossible poder tenir-les en ningú més, la sessió de fotos al terrat. Encara tincs la botella que em va regalar i el mural en la meva foto. I més impossible no recordar els dissabtes per la tarde al pont penjat en B. aixó era boníssim, sols necessitàvem una bossa de pipes i una coca-cola a compartir. La veritat és que les relacions humanes són el millor que hi ha en aquesta vida, i els resultats siguin positius o negatius al final sempre són positius, ja que fins i tot en la persona que ens ha fet la pitjor jugada del món tenim bons records, que al final són els que es queden retinguts, al menys és el que a mi em passa. No tinc lloc per a rencors, bé, si que en tinc, però ocupen tan i tan poquet que casi no estan, i en fer-los sortir un cop cada quan tinc prou per sanejar-me.
Para X. aquell dia a la plaça del Poador serà per sempre emblemàtica i poteósica, no recordo mai haver rigut tan i tan a gust. Aquell dia al Bodegón fent els castells de cartes i en el mocador que feia olor a ambientador de cotxe també va ser massa. El dia que després de l'esmorçar del bou vam anar a la platja, el dia aquell al parque que va venir aquell noi dient : "a tu t'agraden los animalets", .... hi ha molts records que fan que no pugue evitar tenir com ara mateix un sonriure. Després estan els moments en S. les converses super intimistes que ara com ara sembla impossible poder tenir-les en ningú més, la sessió de fotos al terrat. Encara tincs la botella que em va regalar i el mural en la meva foto. I més impossible no recordar els dissabtes per la tarde al pont penjat en B. aixó era boníssim, sols necessitàvem una bossa de pipes i una coca-cola a compartir. La veritat és que les relacions humanes són el millor que hi ha en aquesta vida, i els resultats siguin positius o negatius al final sempre són positius, ja que fins i tot en la persona que ens ha fet la pitjor jugada del món tenim bons records, que al final són els que es queden retinguts, al menys és el que a mi em passa. No tinc lloc per a rencors, bé, si que en tinc, però ocupen tan i tan poquet que casi no estan, i en fer-los sortir un cop cada quan tinc prou per sanejar-me.
1 comentario
slump -
Perque creus que arriba un punt que no hi ha l'afany o la necessitat de buscar un tema de conversació per a intentar ser més amics i per tant s'està bé encara que sigui amb silenci?. És curiosa la relació que fas entre amics i bons moments i persones dolentes amb mal records. Que em dius sobre la sensació de superar un mal moment al costat d'una amistat?
PD. He parlat amb X. i efectivament els dies que esmentes són sonats i fan sorgir un somriure agradable des del record. No sé si t'agraden els animalets, però el que si sé es que aquell noi en va estar a punt d'endur-se una garrotada.