Dies de transició
Ahí vam veure aquest programa a TV3, s'em posa la carn de gallina cada cop que hi penso. La veritat, estic molt, però que molt orgullosa de ser CATALANA, encara que ara m'expreso en un idioma, ara en un altre, ara resulta que sento flamenco i s'em posa tot de punta,... la realitat és que tinc un sentiment molt extrany cada cop que parlo de Catalunya i de la seva història. Tinc una mica de sentiments contradictoris alguns cops, ja que jo no crec en una independència, bé, el que em passa és que tampoc no em sento depenent de ningú, o potser el que em passa és que realment no em sento de cap lloc i de tots alhora. Mai veuré a un Madrilenyo com un extranger, o mai he sentit que tota aquella gent de fora de Catalunya que s'han creat una vida aquí no siguin d'aquí, penso que tothom tenim dret a buscar-mos la vida a qualsevol lloc, però lo que no puc sofrir, lo que no em deixa mai impassible és que diguin que sóm uns racistes, uns facistes, que no tenim arrels pròpies, que durant una época no reconeguen aquesta gent que vam estar MALTRACTATS, i la veritat sigui per ser catalans o sigui per ser DONA. M'es difícil poder fer-vos arribar realment quina és la meva opinió referent a aquest tema perque tinc moltes opinions juntes i molt poc temps i poca cultura com per poder fer-vo-les arribar clarament. Però el que vull que tothom sàpigue és que sí, sóc CATALANA, i estimo moltíssim aquest païs.
Potser el que realment em passa és el mateix que a I., sempre ens sentim molt a prop de totes les minories. Però QUE NO ÉS BONIC SENTIR-TE D'ALGUN LLOC?
Potser el que realment em passa és el mateix que a I., sempre ens sentim molt a prop de totes les minories. Però QUE NO ÉS BONIC SENTIR-TE D'ALGUN LLOC?
4 comentarios
Patri -
Slump -
Potser amb tot això que ens expliques està la solució. Potser el fet diferencial entre nosaltres i la resta d'Espanya és que tenim una identitat pròpia però que tot i haver estat maltractats en molts de moments de la nostra història hem sapigut respectar al altres. Hem demostrat que les coses no sempre son blanques o negres, que no és or tot el que brilla però que amb una miqueta d'humiltat tot aniria millor. Tu ja saps que tots els extrems són dolents, hi ha qui no ho té tan clar. El problema ve quan un respecta i no es sent respectat. Llavors ens surt aquesta vena catalanista que jo també porto a sobre.
Patri -
Pues muchas gracias por colocarme, jajaja, no todo el mundo tiene la suerte de poder hacerlo gratis, "lo de colocarse", vaya chiste malo.
Pues que lo sepas me leo tu post de cabo a rabo. El del código lo leí. :-)
Paco -
Hala, me alegro molt de que tengas un blog, y te voy a añadir a mis favoritos, y que sepas que lo voy a leer, como tú lees el mio, (o no?).
Petonets.