Blogia
Viure és un plaer (o no)

Acomiadat

Acomiadat

Suposo que a molts aquesta paraula, en aquest temps, us deu sonar molt i potser que fins i tot a alguns molt recentment. Però aquesta "habitual utilització" no li resta importància i menys en aquests temps que sembla que tot alló habitual hagi de ser acceptat sense cap crítica. Avui al meu home li han dit aquesta paraula, sense tenir en compte que ara ella mateixa és com una espasa que ens talla pel mig amb una estocada neta i ens parteix l´ànima. En aquests temps que qui té un treball és un privilegiat ja que va escàs i si a més estar cobrant el dia 2 és la persona més afortunada del món.

Les raons; les ventes han baixat un 50%, tenim un overbooking de treballadors,... i a mi que collons m’importen els teus problemes!!! ara, per si se t’ha oblidat, estem a l’agost, no hi ha treball per cap lloc,...

Després de la recalentada el millor és tenir serenitat i sincerament penso, ell es mereix unes vacances i a més pagades i al setembre podrà dir que no a les feines que li vagin sorgin ja que ell és qui dóna l’oportunitat als empresaris de poder treballar per a ells.

2 comentarios

Sergi -

Hola cari, he fet menció del que us ha passat en el meu blog. No sé si us ajudarà gaire però al menys desitjo que sentiu el meu recolzament. B7!

Sergi -

Cari, me'n faig carreg i us desitjo molta sort. Veritablement no son temps fàcils, i qui ho paga som els treballadors ja que no crec que els empresaris tinguin la voluntat de rebaixar-se el sou. Això de la crisi es l'excusa que estaven esperant per putejar-nos més encara. Molta sort, caris! Ja ens aniràs explicant les novetats.