Una visita inesperada

Ayer vino a casa mi gran amigo S. Doy gracias por que esté en mi vida, la verdad es que sempre em tingut una relació molt però que molt bona, tot i les separacions llargues i kilométriques res canvia entre natros, i per a mi aixó és molt important. És important perque m'ajuda a adonar-me que no tot a la meva vida és fràgil, a vegades sembla que qualsevol cosa petita pugue fer canviar les coses d'una manera increible, i aixó em fa molta temor. Tot alló que estimo canvia continuament, però són canvis que van a duo amb el meu amor que probablement també canvia, però a vegades estos petits canvis provoquen un salt a l'altra part, a l'odi, a l'incomprensió, a la NO ACCEPTACIÓ, i fan adonar-me que no era real alló que sentia, i em sento enganyada, si no hagués fet aixó o alló res hagués canviat i tot seria com sempre i ara ja no té remei. Però potser si ho penso una mica, tinc que tornar a donar gràcies que sigue així, ja que tot alló que realment val la pena en la meva vida és lo que viatja junt en mi i em segueix o jo segueixo, i la resta NO IMPORTA.