Blogia
Viure és un plaer (o no)

A petició popular

Vaig a inentar ser una mica menys dropa i actualitzar més sovint. El que passa és que cada cop m’és més fàcil llegir tot el que d’altres escriuen que escriure per què d’altres em llegeixin. M’agrada poc el feet back (crec que es diu així) d’informació. És una manera de protegir-nos, quan menys sàpiguen de tu millor, però això provoca una carcaça al voltant que cada cop es fa més gruixuda i al igual que no deixa sortir informació crea parets per la que entra, fins que t’aïlla completament. Així que he pres la determinació de trencar aquest mur i ser més oberta. Això em fa riure una mica perque si ens parem a pensar, ser obert devant d’un ordinador, escribint coses a un blog on saps que poca gent de la que realment li pugui importar alguna cosa teva o pugui llegir és ser obert, on queda sentar-te a fer un cafè amb un amic i explicar-ho cara a cara o trucar-li i parlar-ho per telèfon. Però les coses canvien i la manera d’expressar-mos, els mitjans ... tambè.

Estic de vacances, i tot i que no marxo a cap lloc no m’importa, poder estar a casa fent tot alló que m’agrada és la millor manera per passar aquesta setmana. Com és habitual de les tarees que m’havia apuntat no sé si en faré cap, però el gust és aquest, poder fer el que vulguis sense horari, control, exigència,... Avui he passat el matí amb ma mare i he vist a Estela i Josep que feia molts dies que no els veia. Estela està guapíssima, cada dia més carinyosa. Hem parlat de fer una rustideta a casa, però crec que ho tindrem que aplaçar per la setmana que ve ja que el temps no acompanya per estar fora.

Aquí ho deixo per avui, el millor d'aquest article per mi és que reflexa exactament la meva vida, la mateixa que la de molts, o potser no, crec que la felicitat comença a ser un be molt escàs.

2 comentarios

L'ARGOT -

Hola Patri! Moltíssimes gràcies per fer-m'he arribar aquest exemplar únic de l'Argot. He escanejat algunes pàgines i l'he pujat a la web. Quan tinguis un moment m'agradaria que escriguis un comentari. B7, wapa! I a veure si es veritat que escrius més sovint ;)
http://exoticopop.blogspot.com/2007/10/largot-fanzine-canalla-en-la-amposta.html

Sergi Ferré -

Felicitats, wapa, per llençar-te a la piscina! T'entenc molt bé el que dius al principi de la contradicció de ser obert davant la pantalla d'un ordinador. Malauradament, tal com dius, jo també crec que els temps han canviat i es el que toca, el que no vol dir que m'agradi. Un b7!